Qui segur recordaré

Les grans paraules em van dur

un camí que caminava

inconscientment cap a tu.

Bon aire m'acompanyava!

Passava les potents planes

aprenent aquest sentiment, 

amagat dins les pàgines

tan apassionadament.

Confonia si admirar-te

a tu amb tan entranyable 

dolça dolçor inimitable.

Tan fàcil és apreciar-te?

O premiar al bon escriptor

que t'ha plasmat bonica dicció.

Molt gran és aquesta passió 

deixant exemplar successió.

Puc llegir on atentament

les teves paraules m'expliquen

si el teu sí de rebel·lia

corria amb tafaneria.

Puc llegir les històries;

que qui segur recordaré

és el llibre on llegiries

l'elegància que no oblidaré.

Enyorable i bufona

empremta vas deixar dins del cor.

Forta i molt decidida 

petjada, regales gran record. 

Imma Lodeiro