Una entrevista diferent, amb la Magalí Sare

La Magalí Sare és una cantant, flautista i percussionista nascuda a Barcelona l'estiu de l'any 1991 provinent d'una família de músics. Coneguda per ser la Soprano del Quartet Mèlt, el grup vocal de gran ressò per ser els guanyadors del programa "Oh Happy Day" de Tv3. Des de ben petita ha estat connectada amb el món de la música, ha passat per diferents cors, conservatoris i projectes deixant petjada. A hores d'ara, debuta en solitari amb el seu primer disc, "Cançons d'amor i dimonis", en el qual ofereix un repertori de temes propis (música i lletra). El podeu aconseguir a la seva pàgina web, www.magalisare.com, en qualsevol dels seus propers concerts o a les plataformes digitals.

En quina època de la teva vida vas conèixer la música? Com va anar aquest primer contacte, amb el qual, en un futur es convertiria en la teva passió? 

No podria dir quan va ser el primer contacte amb la música. Vinc d'una família de músics i suposo que des de dins la panxa de ma mare ja sentia coses. Sí que recordo moments com tocar amb els meus germans o passar-me estones jugant al piano. Recordo un moment molt especial quan tenia molts pocs anys, potser quatre anys, un dia va aparèixer una arpa d'una amiga de mon pare a casa i va ser molt fort! Vaig tenir un enamorament amb aquell instrument i vaig estar tot el dia tocant-lo i treient melodies. Vaig dibuixar uns cartells que deien "aquesta tarda hi ha concert a l'estudi de baix!" i vaig citar la meva família a concert, va ser molt divertit. Diria que potser aquest va ser el primer concert de la meva la vida. 

La música, d'alguna manera, ha estat la teva companya de vida. Així doncs, què és per tu exactament la música? 

Per a mi la música és una de les formes més grans en que es pot manifestar l'amor. Crec que l'amor és infinit i es transmet de moltes maneres diferents, en grans actes d'amor o bé de manera molt subtil. Quan faig música, les coses que no són importants desapareixen i només existeix aquest gran acte d'amor en el qual una persona s'exposa i s'obra als altres, tant amb les ganes de fer disfrutar un públic com amb el respecte sonor que hi ha entre els artistes d'una mateixa banda. Per a mi, en definitiva, la música és una ensenyança de vida. 

Com definiries la sensació d'abans de sortir a cantar, durant el concert i quan finalitza aquest? 

Sempre noto una curva. M'explico. Abans d'un concert estic nerviosa i apareixen molts pensaments que m'impedeixen visualitzar que el que estic a punt de fer sortirà bé. La feina és fer fora aquests pensaments! Quan sóc dalt l'escenari tinc una barreja de por i felicitat fins que arriba un moment concret en què m'adono que la felicitat ha guanyat i em començo a relaxar. Aquest moment potser triga unes quantes cançons a arribar, però a vegades arriba fins i tot abans d'articular la primera nota.

Als 21 anys comences a compondre i fas un salt cap al Jazz. En el disc, parles bastant d'aquella època, com és això? 

Sí, un gran gruix de cançons d'aquest disc surten d'aquesta època tan intensa on vaig patir crisis existencials i canvis, per dir-ho ràpid. Vaig haver de parar i mirar què m'estava passant. És en aquest moment que freno on començo a composar de manera compulsiva, però d'alguna manera no podia enregistrar tots aquests temes de manera inmediata, necessitava païr-los i madurar-los. Ara estic en una altra època i estic convençuda que quan em prengui un temps de calma per composar, sortirà també tot de cop.

Per què decideixes treure aquest àlbum, què et va motivar? Com el definiries, el teu disc i el teu estil? 

El disc feia molt temps que sabia que el volia gravar, però volia trobar-li el temps i l'espai que es mereixia. És per això que ho he fet al finalitzar els estudis al Conservatori i també esperant que la feina amb el Quartet Mèlt després de l'eufòria de la televisió tornés una mica a la normalitat.  

Em costa moltissim definir el meu estil. Sé que es pot englobar dins la música pop, ja que les melodies són fàcilment cantables, parlo de temes que tots experimentem i la formació musical és bastant clàssica. Tot i així, dins la música de cantautor no saps mai què et pots trobar. És una música tan personal que beu de les herències musicals que cadascú té que sempre pots trobar sorpreses. Jo diria que hi veig molt The Beatles, Jackson5 o Hanson, per exemple, que és el que he escoltat de petita, també hi veig Regina Spektor o Fiona Apple, fins i tot hi veig bastant de Debussy i, com no, molt de jazz.

Segur que al llarg de la teva carrera has viscut alguna anècdota d'aquelles que es quedaran gravades per sempre, ens pots fer cinc cèntims d'algun d'aquests records? 

Tinc gravats molts moments d'inmensa felicitat fent música. Si he de pensar en anècdotes, malauradament me'n venen moltes arran de el meu estat de distracció constant. M'he arribat a deixar la flauta anat cap a un bolo. Recordo que havia de tocar en una fira a Singapur i quan vaig arribar m'havia deixat la flauta a l'hotel. Vaig haver d'agafar un taxi i fer gairebé dues hores per travessar de nou tota la ciutat. La part positiva és que vaig fer una bona amistat amb un taxista que només parlava xinès!

Què li diries a la Magalí Sare d'uns anys enrere? 

En moments de debilitat, m'agrada fer-li copets a l'esquena i animar-la a que no tingui por, que malgrat tot miri on som i fins on hem arribat!

Ara et podem escoltar dins d'aquest meravellós regal, "Cançons d'amor i dimonis". Però, on més et podem trobar pròximament? 

A part de la gira del meu disc, en tindré dues més. Estem preparant un projecte teatral amb el Quartet Mèlt molt bonic i a més a més estaré fent música preciosa amb la també preciosa Clara Peya. Si indagueu més, em podreu trobar fent concerts íntims amb el contrabaixista Manel Fortià o amb els guitarristes Sebastià Gris i Andreu Zaragoza.

Cançons d'amor i dimonis.

    Sebastià Gris i Magalí Sare.

    Quartet Mèlt.