La pregunta del temps

El tacte dels teus braços
enganxats a l'esquena,
felicitat que brolla
d'una nit aliena.

M'agradaria caure
del fals somni desitjat
per poder trobar-me'l
de gran casualitat.

Obrir els ulls, trobar-te.
Obrir la porta del meu
gran cor per abraçar-te.
I cridar fort: estimeu!

Sentir els càlids colors
ballar banyats de festa
apagant els petits horrors
d'uns grisos anys de gesta.

Sentir el gran mal córrer
per les petites venes
d'un ferm cos del cor guerrer
escapat de la por de no ser.

Deixar fluir fort aire
fins que topi amb
la pregunta del temps
i saber tot allò que sents.

Imma Lodeiro