Sóc lliure.

Em va impactar tant trobar-me aquella petita nota arrugada a la bústia de casa, que ben aviat els meus ulls em van xerrar la paraula amb gran intensitat. Aquella sensació perduda va tornar a circular bojament per les meves venes repartint-me força, perquè ben aviat arribaria el dia d'acceptar-me, de deixar enrere tota la por i recuperar la valentia per dir que "no!". Farta dels que els pensaments, les imatges fortes, les suors fredes... que el maltracte em persegueixi. Qui hagués dit mai que començaria a reunir el valor suficient per marcar el fre d'aquest malson gràcies a la força immensa de les paraules. Això és la màgia del Nadal, vaig assentir i és que aquell dia vaig saber que elles són un dels regals més bonics que tenim a la vida, només cal estimar-les i per això, primer havia de fer cas al, possiblement, el regal més bonic de tots els meus Nadals. "Estima't", s'hi llegia. "Sóc lliure", vaig cridar.