Petita artista.

Un esperit de cop va entrar,
al tambor més potent
cremant com el foc ardent,
em va raptar el mot "estimar"
al tocar la flama més lluent.

Al sospirar es va convertir
en una petita part de mi,
ben lluny, recollint d'aprop
l'amistat que cau pel camí.

Com la dolçor que mai morirà,
ja que dins dels records viurà.
Com aquella rialla d'alegria
fins a la llàgrima compartida.

M'ha ensenyat a créixer, a enyorar,
a valorar el temps que se'n va.
A escoltar la música que ens va lligar,
el tresor més gran que podem somiar.

Fes-me aquest feliç favor,
i vola alt, tant com l'ocell,
i com l'elefant, trepitja fort.
Fes-ho, amb la mèlt de la dolçor.

Imma Lodeiro