El vici d'odiar-te

T’odio, a tu i el que t’envolta,

fins al preciós arbre de Sant Josep.

Odio tant i tant el vici d’odiar-te

que ja no puc ni evitar desitjar-te.

Et detesto, a tu i el teu compàs

alimentat per una música delectant.

Ho detesto tant, que ben aviat de les

oïdes me’n rajarà immensa roja sang.

Abomino el desig d’endinsar-me

en aquesta màgica hemorràgia.

Fins que s’apagui el sentiment

interminable, vermellós i etern!

Sort en tinc de les paraules

valuoses per avisar-te

de quan la teva melodia

s’endugui part de dicció

desitjaré deixar d’odiar-te.

Imma Lodeiro