El destí.

Existeixen persones que han arribat

molt abans que tu i jo hi fóssim.

D'altres les veus venir

perquè tu ja ets aquí.

Persones que marxen del nostre camí.

Però a totes ens han assignat

un bé amb una finalitat.

No te'n pots escapar, també t'ha tocat.

Tens una tasca destinada per algú especial

que necessita beure del teu quelcom essencial.

No pateixis bonic, que ja ho descobriràs.

No t'inquietis petit, ben aviat ho sabràs.

Una cadena d'accions, de fets, de regals.

També de tristesa, alegria i misèria.

La vida és un camí cap a la mort, 

però la mort és un canvi cap a la vida.

Persones que per desgràcia després

de fer-te gran, se'n van i ja no queda res.

Tu m'has regalat un futur,

m'has fet valorar el passat

i aprendre del present.

Tu estàs a punt d'emplenar de bondat,

com has fet amb mi en el seu moment.

Aquí, la teva feina ja s'ha acabat.

Una salutació desencadena

a un comiat. 

Somriu perquè si et diu adéu,

vol dir que la seva missió,

amb tu ha finalitzat

i t'has omplert de bondat.

Això no s'atura,

vius per algú que et crida sordament.

Corre i impregna el seu món de vent.

L'aire bufa i el tren del temps canvia la ruta.

Tu ets tu i el camí és el camí.

Jo sóc jo i el destí és el destí.

Imma Lodeiro