Un principi és la força d'un final.

A la meva classe.

Malauradament, aquest moment ha arribat, el tinc a davant i no m'hi vull enfrontar. Ara mateix la ràbia i la tristor corren per les meves venes escampant el seu afecte i futura nostàlgia. Alhora, l'orgull i l'amor xoquen constantment amb aquests. Bé, però qui governa dins del meu cor en aquest instant és la por. Sí, la por d'haver d'executar i dir la paraula plana de tres vocals i una consonant que indica un final, en aquest cas el final d'un quelcom especial. De cop, ens hem abraçat i tots els moments gaudits junts durant aquests anys han reviscut. L'escalfor, alegria, suport i disbauxa constant, també. Com m'agradaria poder-te mirar a la cara i que no em vingui la plorera, ja que, aquí amb tu, m'he fet gran i he après a no defallir i a estimar. Tinc la gran necessitat de dir-te un gràcies gegant però se'm queda curt. Ara, em toca acabar d'escriure aquest capítol tan intens del meu llibre, giraré pàgina i escriuré una nova etapa però amb l'anterior dins del meu cor. La paraula que esmentava abans és l'adéu i dir-la deixant enrere tots els afers compartits se'm farà dur, però he de ser forta, perquè aquest és un dels molts finals que em trobaré a la vida. Aquests, els he de pair i superar quedant-me amb la part més dolça i bona de cada vivència. El principi és curiositat, l'etapa és gratificant i el final és creixement.

A tu, gràcies per creuar-te amb mi. L'etapa que hem compartit s'ha acabat però el quelcom segueix cremant, per tant, faré cas al destí i en lloc de dir-te l'últim adéu, et diré fins aviat. Acabant amb un punt i seguit.