Un món fals.

Ara mateix, m'hi jugo totes les cartes a que no t'has atura't a pensar en quina mena de món vivim, o millor dit, de mons. Si ens paréssim a analitzar totes les persones trobaríem molts milions de mons, ja que cadascuna d'elles n'és un. Però, avui us vinc a parlar de dos mons molt rebuscats i diferents entre si, un d'ells no tenim quasi constància que existeix, bé, sabem que hi és però no el valorem tant com el restant, i això que un sense l'altre no existirien. 

Em sap greu, sé que teniu curiositat per descobrir de quin parell de mons parlo i què amaguen darrere seu, no cal que patiu, tornaré a aquest punt. Abans, us he de parlar d'aquest immens món idealitzat i fals, en el que vivim. Convivim amb una brutícia tan absorbent que ha aconseguit qüestionar-nos la nostra autoestima a molts i moltes de nosaltres. No estic parlant del cúmul de deixalles, que també és preocupant, sinó de la societat en què vivim. La majoria de coses que hi pots trobar són tan falses com la moneda de tres euros, n'hi ha de certes, reals i veritables com la pluja caiguda del cel, però les trobem en una minoria. La culpa d'això és la idealització dels diferents aspectes que ens envolten. No cal que t'amaguis, perquè et veig, sé que tu també més d'una vegada a la vida t'has idealitzat a tu o algun afer del teu entorn social. Volem tocar un quelcom tan dolent que navega per la nostra ment, que ens enceguem i idealitzem aquesta perfecció fictícia. És una pena, però t'entenc, perquè vulguis o no dins la societat hi trobes unes normes estúpides establertes que si surts d'aquestes et pinten de diferent i aquí ningú vol ser assenyalat, al contrari, només destaquen aquells que assimilen la perfecció inexistent. Per a molts arribar, o si més no apropar-te en aquest triomf, és un regal de satisfacció imaginària, ja que per arribar-hi hauràs trepitjat un quelcom millor. No entenc per què formem part d'aquesta batalla que ens ha marcat la societat quan el triomf veritable és el d'aconseguir sortir i trencar aquesta normativa, que inclou la popularitat, la moda, aspectes masclistes, els diners... i sobretot l'actitud de cada jugador. Tira el taulell de joc per terra perquè experimentar l'actitud rebel de sortir dels límits marcats és una eufòria inexplicable, et sents lliure. 

La nit i el dia, dos mons totalment paral·lels on hi podem trobar mil curiositats amagades per aquesta societat de la qual parlava anteriorment. Associem el Sol amb la felicitat amb el famós Carpe Diem, ens sentim inspirats per gaudir del dia mentre que a fora del teu cercle social o potser dins d'aquest, hi ha gent sota els mateixos raigs solars que tu, patint, amb fam, misèria, guerres, injustícies... De debò hem d'emmascarar la veritat? La teva vida et pertany a tu, en sóc conscient i també sé que estàs pensant que tu sol o sola no pots canviar la gran escòria que ens envolta. Però, sí que podem, mitjançant petits i alhora grans actes que ens trobem al dia a dia. Ara hi penso i quanta raó que té el Petit Príncep; "Em vaig anar fixant en les coses petites, que són en realitat les més importants.". Perquè la suma de petits actes equival a un gran canvi. Gaudeix al màxim, però no deixis que la llum solar t'encegui de les veritats. 

Aquesta serenor entre tanta foscor és trencada quan em sento intimidada per la curiositat més blanca de tot el cel. Us parlo quasi sempre de la Lluna, i és que l'admiro tant... M'encanta sortir al balcó i sentir com m'omplo d'esperança al veure-la. És el fet més preciós del segon món. Tot ho veu, tot ho calla i tot ho diu. Per a mi la nit és un regal de pau immens. Moltes vegades no l'apreciem ni valorem tant com el dia, i no ho entenc perquè crec que l'aprofitem més. Sí, bàsicament perquè ens conscienciem i descansem de tots els afers transcorreguts durant el dia. Dormim, o bé sortim de festa o fent qualsevol cosa relacionada, gaudim igual, al màxim. Però després ens trobem amb la notícia d'una noia que ha estat violada a un portal a la matinada per un grup de cinc nois, o el missatge de l'amiga que diu què té por de tornar sola cap a casa perquè sap que passi per on passi és creuarà amb un pervertit. 

Te n'adones? Visquis en el món que visquis, vius jugant una partida infinita plena de trampes, enganys i injustícies. Deixa de jugar i començar a respectar. No continuïs girant l'esquena i fes segures les inseguretats.  Tu pots ser el principi de recrear aquest món fals.