Creuant la frontera 1936

Creuant la frontera

Un fil m’estira perquè torni a casa meva

i no deixa sola la nostra bandera.

Allà no hi puc viure.

A Catalunya no puc escriure.

Les paraules cap a la meva terra

se les menja aquesta cruel guerra.

Bombes i més bombes, ens fan marxar!

Hem de caminar i lluitar, perquè sinó ens faran callar.

A cada pas que camino em prenen la llibertat,

en cada camí que trepitjo hi busco la felicitat.

Travessen el llarg dia amb una nit sense fi

els mil peus cansats i ulls esperançats,

buscant la oportunitat de tornar ser alçats.

A la meva sang hi trobaràs impotència,

dins del meu cap la valentia

i al cor l’esperança per la meva vida.

Vull despertar i que aquest exili no acabi en un suïcidi

i en aquesta guerra veure-hi una quimera.

Imma Lodeiro