Connecta't a la veritable realitat.

M'estava endinsant en un son profund quan de sobte aquest és interromput quan caic del llit. Quina patacada que m'he fumut! Un despertar diferent, he pensat mentre em preparava per anar a córrer com cada matí. Abans, però m'estava a punt de fer una macedònia amb un suc de taronja per a esmorzar, quan de cop penso "Perquè sempre m'obsessiono a menjar tan sa i anar a fer esport cada dia? Perquè em forço tant amb el meu físic?" Al final arribo a la conclusió que no estic contenta amb el meu cos, i no m'agrada pensar això, gens ni mica! Sóc com sóc i no m'he de sentir obligada de tenir un cos perfecte per ser estimada. I per fi, després de reflexionar-ho mentre finalment m'he fet un cafè amb un croissant amb pernil, m'he acceptat a mi mateixa i m'he proposat intentar acceptar i entendre la societat. Per això mateix, per poder observar millor el que m'envolta he decidit anar a fer un tomb, en lloc d'anar a córrer. 

Una sensació estranya em corria per les venes, notava que avui començaria alguna cosa nova. Una peça més de l'engranatge de la societat s'estava a punt de moure. La primera situació amb la qual m'he topat ha estat amb una noia jove i tres nois més que la seguien intimidant-la cap a l'institut, potser eren companys de classe, no ho sé, però no pintava gairebé tot allò. Per això m'hi he aturat, he fet veure que coneixia a la noia de tota la vida i li he dit que li havia d'ensenyat un vestit de la botiga del costat, a veure què li semblava. Davant d'això els nanos van girar cua, i la jove agraïda se'm va posar a plorar dient-me que eren uns companys que l'assetjaven del centre on estudiava. No la volia angoixar, i simplement li he dit que jo no era la persona a qui li havia de comentar, sinó que li havia d'explicar als seus pares. Ella m'ha respost que no tenia pares, però que de seguida que arribes a l'institut ho comunicaria. M'he quedat de pedra, ara hauria de dir "pobra noia", però prefereixo dir "pobres nois", de grans tindran un pes a la consciència que els perseguirà tota la vida i encara més quan tinguin mainada i aquesta vagi a l'institut. L'estudiant m'ha fet veure que no tot és perfecte en una persona, jo no tinc un gran cos i ella no té pares, però ho hem superat i vivim amb aquest fet que forma part de nosaltres. Si no coneixes no jutgis.

Moltes persones ens pinten que la vida és genial, però la vida no és perfecte. Ni tan sols el món fastigós en què vivim ho és. Sí, fastigós, baixa al carrer i estic segura que amb deu passes ja has trobat un plàstic, un paper o un cigarro tirat per terra. De debò vols viure entre la brutícia i la contaminació?  Perquè així ho aconseguiràs i no em posis cap excusa perquè no ni ha ni una. Simplement et preguntaré el següent, tant costa reciclar correctament? Només és separar els productes en colors, així de senzill i si una persona ja no sap fer això, no m'explico com està treballant.

No pot ser! Una altra vegada aquesta molesta melodia. La veritat és que no ho puc entendre com podem escoltar aquest estil de música tan masclista. I ara no em vinguis dient perquè t'agrada, perquè jo et diré llegeix-te la lletra i llavors ja no t'agradarà tant. Encara entenc menys les noies que defensen la igualtat entre sexes i després escolten aquestes cançons, en les quals se'n parla d'elles mateixes com un objecte per a l'home. Com dic jo, no m'hi cap al cap. Em dius que aquesta música expressa emoció,  i encara, però és que ni això! Ens estan encegant i no només a través de la música sinó també amb les xarxes socials, alguns programes televisius, entre d'altes. Tingues sentit crític i fes-te valdre. No pot ser que fins i tot, una cançó et faci inferior. Alhora tampoc pot ser que una violació es defineixi com un abús, no pot ser que no puguis anar vestida com tu vulguis, no pot ser que no puguis estimar a una persona del mateix sexe, no pot ser que et sentis insegura... Lluita per ser lliure.

Segueixo caminant per Barcelona, i m'encanta. No la ciutat, que també, sinó les persones i l'ambient que es respira. Hi ha tanta varietat d'estils, de religions... És brutal! No entenc com la gent, a vegades inconscientment, critica a la diferència. Que hem d'anar tots amb la mateixa roba i tenir els mateixos gustos o ideals? Gens ni mica. És que ni tan sols s'ha d'etiquetar com a diferent, perquè cadascú és únic. Vaja, ningú és igual, vull dir. Si tu vols seguir sumant a la societat cega endavant, però has de tenir respecte per la gent intel·ligent que no en forma. Tu no ets ningú per criticar els gustos, com va vestida o si té una ferida una persona, perquè no saps el rere fons de cada cosa. Ser "diferent", és ser original. I ser igual, és ser avorrit. 

Estic a punt d'arribar a casa quan de cop i volta un noi em dóna un paper en el qual hi diu: "Somriu i lluita per tu. Passa-ho".

S'escolta la ràdio; "Desperta, són les 7". "Ah! Quin cop de cap! Perquè sempre caic del llit?" M'he quedat en estat de xoc perquè això em sonava. No pot ser, damunt de la tauleta de nit tenia la nota amb el mateix missatge escrit del... somni! Avui, el món comença a somriure, ja que una persona més ha obert els ulls. Seràs tu el següent?