Quina bestiola més bonica!

Avui m'he parat a pensar en ells, en com són i com ens fan ser a nosaltres. A mi m'agraden quasi tots, sobretot els petits i bufons, com la que tinc a casa meva, amb els seus ulls castanys i el seu pelatge negre, tret del morro, la panxa, les potes i les orelles que són d'un marró claret com la sorra del desert. Sovint, totes les mirades de la gent van cap a ella, no sé pas com s'ho fa! "Quina bestiola més bufona!", diuen alguns. "No s'hi acosti gaire", dic jo. Perquè, a veure, no és pas perillosa amb la gent del carrer, però guarda distància, i si ets un conegut, ja és afable, però encara és més afectuosa amb la gent del seu entorn. Jo he vist gossos que són tan dolços com un terrosset de sucre, altres que a vegades el seu caràcter et recorda a un dimoni. La Quina, la meva gossa, seria un intermedi, tirant cap a dolçor, però sempre va amb la guàrdia ben alta per protegir als seus. És un terratrèmol d'alegria.

Això sí, a tots els hi agrada dormir. No els hi costa gens passar-se tot un matí o una tarda sencera descansant. No se'ls acaba mai el son com tampoc la seva energia. Digues-los per sortir a passejar, córrer o jugar ja veuràs quina festa! També és cert que quan arriben a una certa edat en prou feines els hi queden forces per fer tanta gresca, però la il·lusió per gaudir de la felicitat amb nosaltres sempre hi és.

El que més m'agrada d'aquests animals, és la seva mirada. En ella, hi pots llegir des de la il·lusió per sortir a passar una bona estona fins al cansament de després d'aquesta bonica estona. M'encanta mirar-los fixament i pensar que què deuen amagar aquests ulls tan rodons i quina història hi ha al darrere. Perquè dels cinc milions i mig de gossos que viuen actualment a Espanya tots són diferents entre si, potser físicament són semblants, però, cadascun d'ells té quelcom peculiar que els fa únics, com a les persones. El record del maltracte que han patit, els ha ensenyat a valorar realment la felicitat de tenir una casa plena d'amor al seu interior. Aquest, potser és el quelcom especial d'alguns, en canvi el d'uns altres, fàcilment és l'habilitat que tenen, que els fa únics. Del que si n'estic segura és que tots ells comparteixen una característica preciosa, la lleialtat. Sempre hi són, a tota hora en els bons i mals moments. Per saltar i jugar quan tu rius. Per jeure's al teu costat i llepar-te carinyosament quan tu plores. És cert que realment fan molta companyia i quan no hi són notes molt la seva absència.

Qui diu gos, diu gat, conill o cavall,  com moltes altres mascotes més. No hi ha res com arribar a casa i saber que t'està esperant. Tu formes part d'ell i ell forma part de tu. Espero que no triguis gaire per veure que els animals són una part molt important de la nostra vida, ja que fins que no has estimat a un animal una part de la teva ànima està adormida.