Qui perd, guanya.

Acabem de sortir del teatre, ens dirigim cap a Ca l'àvia i fa estona que t'observo. Fas veure que no t'afecta, que no li dones importància, però, jo sé que per dins estàs trist, decepcionat i et sents derrotat. No pares de donar-hi voltes.

- Com és que has marxat escopatejat després del lliurament de premis?
- Havia d'anar el lavabo urgentment.
- Però...
- No cal que et preocupis, estic bé.

Mentida, degut als nervis has hagut d'anar a fer un riu més de dues vegades abans de saber qui era el guanyador. Així que és impossible que tinguessis necessitats. Aquí hi ha un motiu al darrere i te'l penso fer treure. I a mi la frase trampa no me la coles, el "estic bé", vull dir. Estàs apagat, sembla com si t'haguessin xuclat tota la força que portes dins. Això em preocupa.

- La noia que ha guanyat, em sona molt i no sé de què.
- No m'hi he fixat pas!
- I en el seu monòleg premiat, tampoc t'hi has fixat?
- No!

I tant que t'hi has fixat. Aquesta contestació negativa i seca m'ha acabat de dir del tot que necessites ajuda per sortir del pou. Sé que aquest concurs de monòlegs era important per tu. Bé, tota la vida has estat escrivint guions d'obres de teatre i sé que aquest primer concurs que t'has presentat era important per a tu. T'hi has deixat la pell, t'he vist escriure esbossos matí, tarda i nit, amb una il·lusió que et brillaven els ulls. A vegades patia per tu, no volia que t'hi capfiquessis massa per si després passava el que ha passat i t'enfonsessis, per això li vaig dir a la mare. Però em va dir que et deixes fer que segur que fos quin fos el resultat aprendries quelcom. I té raó. Per això no vull que només vegis la part negativa, m'agradaria que veiessis solet tot l'aprenentatge que has guanyat.

- Eloi, et puc dir una cosa? Però, no ho diguis a ningú, ni als pares, si us plau.
- Sí, es clar. Confia en mi, que per alguna cosa som germans.
- Estic enfonsat, enrabiat i trist. No ho entenc, les moltes hores d'esforç al darrere i ni valorades han estat!
- Pensa-hi bé, vols dir que d'aquest concurs et vols emportar negativitat?

Has callat de cop i sé que hi estàs pensant. Espero que t'adonis que no has perdut, sinó que has guanyat. Sé que per tu és una parida, aquesta frase, però si t'hi pares a pensar, és cert. Vull que obris els ulls i vegis que no t'has fet més petit pel simple fet que la teva feina no ha estat reconeguda per unes persones que ni tan sols coneixes, has crescut, t'has fet gran, has après, has enriquit la teva passió, etc. I les ganes de posar-hi encara més força en el teu proper projecte que tens entre mans, i que estic segur que serà tot un èxit. Èxit, quina gran paraula, ja t'omple només de sentir-la, fins i tot l'he buscat al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i saps què diu que és l'èxit? Manera bona o dolenta de sortir algun afer. Doncs el que et deia, potser no has aconseguit arribar allà on aspiraves, però ja et dic jo que has arribat molt més enllà, per tot el que t'he comentat abans que has guanyat, més les forces que hi posaràs en tot el que facis a partir d'ara. La derrota és l'èxit amagat.

- Què coi, no m'he d'enfonsar, perquè d'aquesta experiència en puc treure tantes coses bones, que encara el jurat se'n penedirà d'haver deixat escapar un gran artista com vull ser de gran.
- I ho seràs, perquè si continues així m'hi jugo la samarreta del Barça firmada que d'aquí a uns anys podrem anar a veure alguna obra teva al teatre!
- Ha, ha, ha! Estàs boig, Pol!
- No estic boig, sóc realista, Eloi.

Estic feliç que hagis vist que de tot se n'aprèn, fins i tot de les derrotes.

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt bona reflexió. L'exemple que poses és un de molts en la vida que ens podem anar trobant. El reconeixement no ho és tot, hem de valorar els aprenentatges del camí com a quelcom positiu i que ens fa créixer. Qualsevol pas que fem endavant, sigui encertat o erroni, sempre ens fa aprendre. No deixis mai d'escriure i de dir el que penses.

Atentament,

Aleix Jiménez (el professor de pràctiques, hehe)

Entrades populars