Qui sóc jo?
Sóc una dona? Sóc humana? Segur que formo part de l'espècie avançada del Planeta Terra? Com sé del cert que estem sols en el món? Potser en un altre indret del grandiós univers hi ha algú com jo, però de diferent manera. Potser allà no seria un mamífer, potser seria una mena d'au aquàtica sense cap etiqueta que m'identifiques que sóc mascle o femella. Tampoc em caldria l'oxigen per respirar, o sí. No sé si tot això són fantasies meves i hauria de deixar de mirar tantes pel·lícules de ciència-ficció, m'encanten! Però, del que si confio plenament és de que allí fora del planeta blau, hi ha algú més, un microorganisme o potser alguna espècie desconeguda, com un extraterrestre.
Bé, centrem-nos. El que si sé segur és que sóc matèria, sóc un ésser viu i que sóc feliç. I això és molt més important que no pas què sóc físicament. Tots els llibres escolars i pàgines web parlen dels éssers vius com són per dins i per fora, les nostres característiques, i fins hi tot hi ha oficis que estudien les coses més minúscules de nosaltres, els àtoms. Però, no parlen gairebé mai de la cosa més gran i bonica que portem dins. Els sentiments.
Crec que aquesta paraula mai la sabré definir del tot bé, perquè jo sempre dic que si no ho sents, no ho entens. Mentida, el sentiment el podria definir com una sensació forta que sentim dins nostre. A cada minut del dia sentim coses, ja pot ser per nosaltres mateixos, per algú, per alguna cosa que hem fet o viscut o fins hi tot per quelcom que desconeixem. Qualsevol cosa que ens passa el nostre cos reacciona ja bé o malament. Com he dit abans sentim "coses", però, què exactament? Podem sentir amor, afecte, ira, ràbia, empatia, alegria, eufòria, pena o tristesa; i infinitat de sensacions més. Jo crec que el que sentim ens defineix, és a dir, els nostres sentiments ens diuen qui som i això va relacionat amb la personalitat i el caràcter de cada persona. A cadascú, dins seu hi regna un sentiment destacat. Com per exemple, la meva sensació destacada, que sento cada dia vull dir, és la passió que tinc per escriure. Per algú altre és l'amor incondicional que sent cap a la seva parella, o també, aquella persona que sent un dol molt profund d'aquella pèrdua tan especial.
No sóc una experta en aquest tema dels sentiments. Però si sé que són importants i que no ens hauriem d'oblidar mai del que sentim, perquè sinó, és com si ens estiguéssim oblidant de nosaltres mateixos.
Crec que aquesta paraula mai la sabré definir del tot bé, perquè jo sempre dic que si no ho sents, no ho entens. Mentida, el sentiment el podria definir com una sensació forta que sentim dins nostre. A cada minut del dia sentim coses, ja pot ser per nosaltres mateixos, per algú, per alguna cosa que hem fet o viscut o fins hi tot per quelcom que desconeixem. Qualsevol cosa que ens passa el nostre cos reacciona ja bé o malament. Com he dit abans sentim "coses", però, què exactament? Podem sentir amor, afecte, ira, ràbia, empatia, alegria, eufòria, pena o tristesa; i infinitat de sensacions més. Jo crec que el que sentim ens defineix, és a dir, els nostres sentiments ens diuen qui som i això va relacionat amb la personalitat i el caràcter de cada persona. A cadascú, dins seu hi regna un sentiment destacat. Com per exemple, la meva sensació destacada, que sento cada dia vull dir, és la passió que tinc per escriure. Per algú altre és l'amor incondicional que sent cap a la seva parella, o també, aquella persona que sent un dol molt profund d'aquella pèrdua tan especial.
No sóc una experta en aquest tema dels sentiments. Però si sé que són importants i que no ens hauriem d'oblidar mai del que sentim, perquè sinó, és com si ens estiguéssim oblidant de nosaltres mateixos.
Comentaris